traduce / translate / traducction

3.9.10

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre

. 



No he desitjat mai cap cos com el teu.

Mai no he sentit un desig com aquest.

Mai no el podré satisfer -és ben cert.

Però no en puc desistir, oblidar-te.

És el desig de la teua nuesa.

És el deig del teu cos vora el meu.

Un fosc desig, vagament, de fer dany.

O bé el desig simplement impossible.

Torne al començ, ple de pena i de fúria:

no he desitjat mai cap cos com el teu.

L’odi, també; perquè és odi, també.

No vull seguir. A mamar, tots els versos!

2 comentaris:

Marta ha dit...

És un dels meus poetes preferits. M'agrada com tracta en aquest poema el tema de l'amor, reflecteix molt bé com inunda el teu cos i el teu cervell.

boladevidre ha dit...

El darrer vers, per a mi, no té preu.... és tant desesperat!