traduce / translate / traducction

11.12.10

AL FOTRE... - Josep Baylach i Masjoan

. 
Rebut de Núria Mayor. Gràcies
"Aquí va un vers (que té poca poesia) i va dedicat a un mot clàssic del nostre país.
Fou escrit a l’any 1944 en uns moments de tranquil•litat (que, de fet, ni aleshores ni ara s’en troba gaire), però quan passa s’ha d’aprofitar.
Es tracta d’un mot català, que no té pas molta finura, però és tan gràfic i expressiu, que això sol ja el fa simpàtic.
Encara que ni a l’Acadèmia ni en caps diccionari està aprovat ni catalogat., s’en fa molt ús i té molta popularitat.
I... és que hi ha moments, en què un... “JO’T FOT” hi cau tan bé, que la veritat... ¡¡¡QUE HI VOLS FOTRE!!!

Disculpeu l’autor



JOSEP BAYLACH I MASJOAN 
Vilassar de Mar

“AL FOTRE...”

Ja des del nostre Pare Adam
el món fot sens fre ni mida
i això és un foc en nostra vida
que’ns fot, tot fotent i anant passant.

***

Fotre, verb clar i català,
en futur o indicatiu
és el mot que tot ho diu
i a tot es pot aplicar
Resum en una sola expressió
tot el que hom desitja o pensa
i és elogi o be ofensa
segons sigui sa intenció

Es un mot substitutiu
i el més ben abreviat;
puix el català ha trobat
que amb res lletres tot ho diu.
Sintetitza del llinatge humà
l’estigma que li llençà l’infern
de, a Déu i a l’home odi etern
com jo ara us vull demostrar.

Ja la serp al paradís
va fotre a la nostre mare;
ella va fotre al pare
i fututs seguim així:
puix l’home en eterna venjança
del càstig que li foté el Cel,
fot al pròxim sens recel
i de la Llei de Déu fotent-se.
Ja són els primers de la terra
quins, fotuts per tal afany
dia a dia i any rera any,
es foten, fotent la guerra.
Generacions vénen darrera,
pobles i races es van seguint,
que tot fotent-se van establint,
que el fotre, es de l’home bandera.

Faraons, Emperadors,
Reis, Sultans i Presidents,
Duces, Führers i Premiers,
Capdills i Governadors,
tots fotien, foten i foteran,
sigui a l’àrab, o a l’europeu o al mussulmà,
que per fotre i de fotuts,
abans, ara i sempre n’hi hauran.

Fot i refot qui més pot;
el que rep queda fotut
mes sens dar-se per vençut
a un altre recontrarefot.
I així en la carrera del fotre
tot fotent en sa fotuda vida,
l’home, de Déu, d’ell i del pròxim s’oblida
fins que la mort el fot i el no la pot fotre.



I així refotuts des del Paradís,
tot fotent passem la nostra vida,
que el fotre es afany que a tots ens crida
a cercar tot fotent, a tots, un noy encis,

JO’T FOT, JO’T FOT,
REFOT... I REFOT...!!!
I FINS... RECONTRAREFOT.
QUE SI GEMEGUES TANT ME FOT

(Amén)



Trobant que era molt fotut el tenir
d’anar fotent còpies, vàregi dir: jo’t fot, que ho fotin els de l’impremta.
I ha estat emprès en Agost del 1960. "



He intentat no moure ni una coma.
En Baylach va ser un home entranyable per a tots el vilassarencs.
Aquest paper imprés ha estat una autèntica troballa.
Estiguis on estiguis... segur que continues fotent Baylach :D

3.9.10

Homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés el 4 de setembre

. 



No he desitjat mai cap cos com el teu.

Mai no he sentit un desig com aquest.

Mai no el podré satisfer -és ben cert.

Però no en puc desistir, oblidar-te.

És el desig de la teua nuesa.

És el deig del teu cos vora el meu.

Un fosc desig, vagament, de fer dany.

O bé el desig simplement impossible.

Torne al començ, ple de pena i de fúria:

no he desitjat mai cap cos com el teu.

L’odi, també; perquè és odi, també.

No vull seguir. A mamar, tots els versos!

22.8.10

El CEMENTIRI DELS MARINERS - Josep Mª de Sagarra

. 
Quan la passada del vent afina
la tarda tèbia del mes d'agost,
penges com una morta gavina
dalt de la pedra grisa del rost.
Des de les blanques parets estretes
veus una mica de mar només;
i encara et poses tot de puntetes,
blanc cementiri dels mariners.
Ningú que als vespres a tu s'atansa
per la drecera magra dels horts
dirà quan vegi l'esquena mansa
que ets el pacífic hostal dels morts.
No et dignifiquen l'antiga esquerda
de les costelles màgics xiprers;
només et volta la vinya verda,
blanc cementiri dels mariners.
És una vinya plana com totes,
ni tu l'esveres ni pensa en tu;
dels ceps li pengen les fràgils gotes
tornassolades del vi madur.
Aquelles bèsties que sol haver-hi
en la pelada pau dels costers
se't fan, amigues sense misteri,
blanc cementiri dels mariners.
Tant a les clares com a les fosques,
res de basardes, res de perills:
tots els migdies, zumzeig de mosques,
tots els capvespres, desmai de grills.
I a trenc d'albada, lleu transparència:
còbits que piulen pels olivers.
I sempre un clima d'indiferència,
blanc cementiri dels mariners.
Dins la badia, les fustes fartes
de sal i pesca mullen el llom;
els homes passen del joc de cartes
a l'opalina gràcia del rom.
Les dones seuen a les cadires
amb aquells aires manifassers...
I ningú pensa que tu respires,
blanc cementiri dels mariners.
I ve que un dia la veu rossola
d'una campana llagrimejant;
i gent negrenca s'acorriola
seguint la vinya del teu voltant.
La caixa llisa puja la costa;
tu ni la mires: ja saps qui és.
Sens reverència reps el teu hoste,
blanc cementiri dels mariners.
I els qui te'l duen, mentre la pala
remou la terra nets de corcó,
pensen quina hora i en quina cala
i amb qui els pertoca calar l'artó.
Els crida el tràngol i la mullena;
caraimpassibles baixen després,
al teu silenci girats d'esquena,
blanc cementiri dels mariners.
Si el mar és fúria, bot i deliri,
i és embranzida i és cos a cos,
qui se'n recorda del cementiri,
del gris de nacre del seu repòs?
Tu ho saps comprendre; per'xò no goses
guarnir-te d'arbres ni de cloquers.
Tu saps comprendre totes les coses,
blanc cementiri dels mariners!
Ells fan la ruta de la pobresa,
tu fas el somni de l'infinit.
Si ells es resignen a anar a l'encesa,
també et resignes a llur oblit.
Perquè et resignes, perquè t'adones
del que és el sempre i és el mai més,
jo et vinc a veure moltes estones,
blanc cementiri dels mariners.
Jo et vinc a veure per la drecera,
seguint les vinyes, deixant el port;
i em vivifiques amb la manera
clara i tranquil·la de dir la mort.
La mort, com una gran companyia
neta de tèrbols crits baladrers
la mort, com feina de cada dia,
mig de tristesa, mig d'alegria...
blanc cementiri dels mariners!
Sagarra, Josep Mª de. “El cementiri dels mariners”.

16.8.10

ÍTACA - K. P. Kavafis

. 
Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Els Lestrígons i els Cíclops,
l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
són coses que en el teu camí no trobaràs,
no, mai, si el pensament se't manté alt, si una
emoció escollida
et toca l'esperit i el cos alhora.
Els Lestrígons i els Cíclops,
el feroç Posidó, mai no serà que els topis
si no els portes amb tu dins la teva ànima,
si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
Has de pregar que el camí sigui llarg.
Que siguin moltes les matinades d'estiu
que, amb quina delectança, amb quina joia!
entraràs en un port que els teus ulls ignoraven;
que et puguis aturar en mercats fenicis
i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen,
corals i nacres, mabres i banussos
i delicats perfums de tota mena:
tanta abundor com puguis de perfums delicats;
que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
per aprendre i aprendre dels que saben.
Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí.
Però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys
i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
Ítaca t'ha donat el bell viatge.
Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo.
Res més no té que et pugui ja donar.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat.
Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

K. P. Kavafis (traducció de Carles Riba)

10.7.10

INCI DE CÀNTIC AL TEMPLE - Salvador espriu

. 
INICI DE CÀNTIC AL TEMPLE


Ara digueu: "La ginesta floreix,arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."


Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!


Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.


Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.


Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

7.7.10

CANÇÓ DEL DESIG FARSANT - Josep Mª de Sagarra

. 
Caminem sota els estels,
caminem, Maria;
ja han callat tots els bruels,
ja s'han fos tots els anhels
del dia.
Caminem pels empedrats
lluny del gris xivarri;
caminem enamorats
entre el pèl de tots els gats
del barri.
Jo ja sé que el teu instint
va segons les hores;
que jo sóc el quart o el quint;
que els teus ulls estan mentint
quan plores.
Jo ja sé el peuet lleuger
tots els punts que et calça.
També sé que moriré
i, Maria, també sé
que ets falsa.
Mes això no hi fa cap pes,
a les nostres vides;
i en el món poc que hi ha res
com filar entre bes i bes
mentides.
Nostres venes per l'engany,
poden ajuntar-se;
i pel teu neguit estrany
seré sempre un bon company
de farsa.


Josep M. de Sagarra
Obres completes. Poesia. Editorial Selecta.
Barcelona 1981 - Pàg. 304

AIGUA-MARINA - Josep Mª de Sagarra

. 
Voldria, ni molt ni poc:
ésser lliure com una ala,
i no mudar-me del lloc
platejat d'aquesta cala;
i encendre el foc
del pensament que vibra,
i llegir només un llibre
antic,
sense dubte, ni enveja, ni enemic.
I no saber on anirem,
quan la mort ens cridi al tàlem:
creure en la fusta del rem
i en la fusta de l'escàlem.
I fer tot el que fem,
oberts de cor i de parpelles,
i amb tots els cinc sentits;
sense la por de jeure avergonyits
quan surtin les estrelles.
Comprendre indistintament
rosa i espina;
i estimar aquest moment,
i aquesta mica de vent,
i el teu amor, transparent
com una aigua-marina.


Josep M. de Sagarra
Obres completes. Poesia. Editorial Selecta.
Barcelona 1981 - Pàg. 649-650

6.6.10

Puedo escribir los versos más tristes esta noche - Pablo Neruda

. 
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Escribir, por ejemplo: "La noche está estrellada,
y tiritan, azules, los astros, a lo lejos."
El viento de la noche gira en el cielo y canta.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Yo la quise, y a veces ella también me quiso.
En las noches como esta la tuve entre mis brazos.
La besé tantas veces bajo el cielo infinito.
Ella me quiso, a veces yo también la quería.
Cómo no haber amado sus grandes ojos fijos.
Puedo escribir los versos más tristes esta noche.
Pensar que no la tengo. Sentir que la he perdido.
Oir la noche inmensa, más inmensa sin ella.
Y el verso cae al alma como al pasto el rocío.
Qué importa que mi amor no pudiera guardarla.
La noche esta estrellada y ella no está conmigo.
Eso es todo. A lo lejos alguien canta. A lo lejos.
Mi alma no se contenta con haberla perdido.
Como para acercarla mi mirada la busca.
Mi corazón la busca, y ella no está conmigo.
La misma noche que hace blanquear los mismos árboles.
Nosotros, los de entonces, ya no somos los mismos.
Ya no la quiero, es cierto, pero cuánto la quise.
Mi voz buscaba el viento para tocar su oído.
De otro. Será de otro. Como antes de mis besos.
Su voz, su cuerpo claro. Sus ojos infinitos.
Ya no la quiero, es cierto, pero tal vez la quiero.
Es tan corto el amor, y es tan largo el olvido.
Porque en noches como esta la tuve entre mis brazos,
mi alma no se contenta con haberla perdido.
Aunque este sea el ultimo dolor que ella me causa,
y estos sean los ultimos versos que yo le escribo.

26.5.10

Je suis un soir d'été - Jaques Brel

. 
JE SUIS UN SOIR D'ÉTÉ
1968




Et la sous-préfecture
Fête la sous-préfète
Sous le lustre à facettes
Il pleut des orangeades
Et des champagnes tièdes
Et les propos glacés
Des femelles maussades
De fonctionnarisés


Je suis un soir d'été


Aux fenêtres ouvertes
Les dîneurs familiaux
Repoussent leurs assiettes
Et disent qu'il fait chaud
Les hommes lancent des rots
De chevaliers teutons
Les nappes tombent en miettes
Par-dessus les balcons


Je suis un soir d'été


Aux terrasses brouillées
Quelques buveurs humides
Parlent de haridelles
Et de vieilles perfides
C'est l'heure où les bretelles
Soutiennent le présent
Des passants répandus
Et des alcoolisants


Je suis un soir d'été


De lourdes amoureuses
Aux odeurs de cuisine
Promènent leur poitrine
Sur les flancs de la Meuse
Il leur manque un soldat
Pour que l'été ripaille
Et monte vaille que vaille
Jusqu'en haut de leurs bas


Je suis un soir d'été


Aux fontaines les vieux
Bardés de références
Rebroussent leur enfance
A petits pas pluvieux
Ils rient de toute une dent
Pour croquer le silence
Autour des filles qui dansent
A la mort d'un printemps


Je suis un soir d'été


La chaleur se vertèbre
Il fleuve des ivresses
L'été a ses grand-messes
Et la nuit les célèbre
La ville aux quatre vents
Clignote le remords
Inutile et passant
De n'être pas un port


Je suis un soir d'été.

9.5.10

In My Life - Lennon/McCartney

. 

In my life
By John Lennon and Paul McCartney




There are places i´ll remember,
All my life
Though some have changed.
Some forever, not for better;
Some have gone and some remain.


All these places have their moments
With lovers and friends i still can recall.
Some are dead and some are living,
In my live i've loved them all.


But of all these friends and lovers
There is no one compares with you.
And these mem´ries lose their meaning
When i think of love as something new.


Tho' i know i´ll never lose affection
For people and things that went before,
I know i´ll often stop and think about them.
In my life i love you more.


Tho' i know i´ll never lose affection
For people and things that went before,
I know i´ll often stop and think about them.
In my life i love you more.


In my life
I love you more.




© Northern Songs Ltd.








En la meva vida
Per John Lennon i Paul McCartney




Hi ha llocs que recordaré,
Tota la meva vida
Encara que alguns han canviat.
Alguns per sempre, no per a millor;
Alguns han marxat i altres encara existeixen.


Tots aquests llocs tenen els seus moments
Amb amants i amistats que encara puc recordar.
Alguns han mort i altres viuen,
En la meva vida els he estimat a tots.


Però de tots aquests amics i amistats
No hi ha ningú que pugui comparar amb tu.
I aquests records perden sentit
Quan penso en l'amor com en un fet nou.


Encara que sé que mai no perdré l'afecte
Per a les persones i les coses que vaig estimar abans,
Sé que sovint pararé i pensaré en elles.
En la vida us estimo més.


Encara que sé que mai no perdré l'afecte
Per a les persones i les coses que vaig estimar abans,
Sé que sovint pararé i pensaré en elles.
En la vida us estimo més.


En la vida
Us estimo més.




© Northern Songs Ltd

7.5.10

Deshaced ese verso - quiero que mi traje... - León Felipe

. 
Deshaced ese verso


Deshaced ese verso..
Deshaced ese verso,
Quitadle los caireles de la rima,
el metro, la cadencia
y hasta la idea misma.
Aventad las palabras,
y si después queda algo todavía,
eso
será la poesía.





Y quiero que mi traje...

Y quiero que mi traje,
el traje de mis versos,
sea cortado
del mismo paño recio,
del mismo
paño eterno,
que el manto de Manrique
-como el de Hamlet, negro-,
amoldado
a la usanza de este tiempo
y, además,
con un gesto
mío
nuevo.

29.4.10

. 
Dance Me To The End Of Love



Dance me to your beauty with a burning violin
Dance me through the panic 'til I'm gathered safely in
Lift me like an olive branch and be my homeward dove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love


Oh let me see your beauty when the witnesses are gone
Let me feel you moving like they do in Babylon
Show me slowly what I only know the limits of
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love


Dance me to the wedding now, dance me on and on
Dance me very tenderly and dance me very long
We're both of us beneath our love, we're both of us above
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love


Dance me to the children who are asking to be born
Dance me through the curtains that our kisses have outworn
Raise a tent of shelter now, though every thread is torn
Dance me to the end of love
Dance me to your beauty with a burning violin
Dance me through the panic till I'm gathered safely in
Touch me with your naked hand or touch me with your glove
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance me to the end of love
Dance Me To The End Of Love


Porta’m ballant fins la teva bellesa amb un ardent violí
Porta’m ballant  travessant el pànic fins on em senti segur
Porta’m com un ram d'olivera i sigues el meu colom missatger
Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins al final de l'amor


Oh, deixa'm veure la teva bellesa quan els testimonis siguin fora
Deixa'm sentir com et mous com ho fan a Babilònia
Ensenya'm lentament els límits que només jo conec, Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins al final de l'amor


Porta'm ballant fins a la boda ara , porta'm –hi una i una altra vegada
Porta’m ballant molt tendrament i allarga la dansa
Els dos aixoplugats sota el nostre amor, hi estem per sobre
Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins al final de l'amor


Porta’mballant fins als nens que estan demanant néixer
Porta’m ballant a través de les cortines que els nostres petons han gastat
Aixeca una llar, encara que tots els fils estiguin trencats
Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins la teva bellesa amb un ardent violí
Porta’m ballant  travessant el pànic fins on em senti segur
Toca'm amb la mà nua o toca'm amb el teu guant
Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins al final de l'amor
Porta’m ballant fins al final de l'amor


Clica per sentir el tema