Entrenyable i trista cançó,m'ha emocionat profundamnet al mirar les imatges...una merescude dedicatòria al Jordi Dauder..i tans que van lluïtar i ancara lluiten a l'anonimat.
Gràcies pel teu comentari. A mi també em va emocionar. Simplement buscant fotos del maig del 68 tot escoltant música, l'atzar va fer la combinació. Em va emocionar la combinació i en vaig fer el vídeo, quasi convulsivament. Va representar l'inici d'una lluita llarga...
Magnífic, Quico, però m'ha entristit. Arena de platja sota les llambordes... no, no l'hem trobada. Prohibit prohibir, parlar d'amor... abolir la societat de classe... tot plegat sembla més llunyà que aleshores. Cap on anem, Quico?
Sí, és clar, entristeix. Però ja no es porten barrets i els professors poden donar classe sense corbata. Potser hem convertit l'amor lliure en adulteri i algun somni en malson... cert. Però no hem d'oblidar la llei del pèndul. Pel que fa a "cap on anem"... doncs em sembla que la resposta és: sempre endavant! malgrat els moments foscs en què ens estem submergint. També és una advertència a les primaveres àrabs, per exemple. Sempre endavant, ens en sortirem. Segur.
5 comentaris:
Entrenyable i trista cançó,m'ha emocionat profundamnet al mirar les imatges...una merescude dedicatòria
al Jordi Dauder..i tans que van lluïtar i ancara lluiten a l'anonimat.
Gràcies
Carme Luis
Gràcies pel teu comentari. A mi també em va emocionar. Simplement buscant fotos del maig del 68 tot escoltant música, l'atzar va fer la combinació. Em va emocionar la combinació i en vaig fer el vídeo, quasi convulsivament.
Va representar l'inici d'una lluita llarga...
Boníssim, Quico! Posar aquesta cançó amb aquestes imatges resulta genial. Moltes gràcies!
Magnífic, Quico, però m'ha entristit. Arena de platja sota les llambordes... no, no l'hem trobada. Prohibit prohibir, parlar d'amor... abolir la societat de classe...
tot plegat sembla més llunyà que aleshores.
Cap on anem, Quico?
Sí, és clar, entristeix. Però ja no es porten barrets i els professors poden donar classe sense corbata. Potser hem convertit l'amor lliure en adulteri i algun somni en malson... cert. Però no hem d'oblidar la llei del pèndul. Pel que fa a "cap on anem"... doncs em sembla que la resposta és: sempre endavant! malgrat els moments foscs en què ens estem submergint. També és una advertència a les primaveres àrabs, per exemple. Sempre endavant, ens en sortirem. Segur.
Publica un comentari a l'entrada