FINAL DEL LABERINT
Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.
1 comentari:
M’agraden molt els poemes d’Espriu. Quan jo era petita la meva mare els recitava a casa (mentre ella cuinava o feia qualsevol cosa). Gràcies per recordar-lo.
Publica un comentari a l'entrada